Camins Sagrats

On la natura parla i els mites bateguen

DARRERES ENTRADES

  • Àries – Foc – Impulsivitat – Coratge
  • Taure – Terra – Constància – Paciència
  • Bessons – Aire – Curiositat – Versatilitat
  • Cranc – Aigua – Sensibilitat – Protecció
  • Lleó – Foc – Orgull – Generositat
  • Verge – Terra – Perfecció – Càlcul
  • Balança – Aire – Diplomàcia – Encant
  • Escorpí – Aigua – Intensitat – Misteri
  • Sagitari – Foc – Aventura – Optimisme
  • Capricorn – Terra – Ambició – Lògica
  • Aquari – Aire – Originalitat – Llibertat
  • Peixos – Aigua – Empatia – Intuïció

Categoria: Uncategorized

  • Per què escrivim sobre el que estimem?

    Hi ha qui escriu per fugir, i hi ha qui escriu per tornar. Jo us escric per tornar.   Tornem a allò que reconeixem com a propi: una llum que cau sobre la pedra vella, un riu que respira lent, un silenci que encara sap parlar. Escriure sobre el que estimem és una manera de…

  • Màbon: quan la llum i la foscor s’abracen

    Quan arriba el temps de Màbon, l’equinocci de tardor, el món es deté un instant en equilibri. El dia i la nit s’igualen, i el sol sembla contenir la respiració abans de decantar-se cap a la foscor. És un moment breu i precís, però alhora immens: la natura ens recorda que tot cicle conté el…

  • Lughnasadh (III): vida urbana, creativitat i comunitat

      1. Com adaptar Lughnasadh a la vida urbana   Moltes persones viuen avui en entorns urbans, lluny de camps de blat i boscos salvatges. Això pot fer pensar que és difícil connectar amb festivitats com Lughnasadh, però la realitat és que la natura també habita dins nostre i que els rituals s’adapten.   Per…

  • La clau: allò que obre, allò que guarda

      Hi ha objectes petits que contenen mons sencers. Una clau, per exemple, pot ser una pregunta, una memòria, un gest. Pot obrir una porta. O pot custodiar un secret.   Una clau no crida l’atenció per la seva forma, però n’hi ha poques amb més força per a la imaginació. És metàl·lica, petita, dura…

  • Caminar descalç: l’espiritualitat a flor de pell

      En una societat que ens aïlla del contacte directe amb la natura, caminar descalç esdevé un acte subversiu, un retorn conscient a allò essencial. No es tracta només de prescindir del calçat: es tracta de desfer camins interiors, de desaprendre, d’obrir els sentits i reconnectar amb la memòria viva de la Terra. Aquesta pràctica…

  • El silenci no és buit

      Vivim en un món saturat de soroll. Soroll extern, de paraules, de motors, de pantalles. I soroll intern, de pensaments constants, de preocupacions, de veus que no callen dins nostre. Enmig d’aquest brogit, el silenci ens incomoda. El confonem amb buit. Amb absència. Però no ho és.   Les tradicions antigues ho sabien: el…

  • Hypericum perforatum

      L’hipèric, conegut popularment com a herba de Sant Joan, és una de les plantes més arrelades en la tradició medicinal i màgica d’Europa, i també als Països Catalans. El seu nom s’associa amb el solstici d’estiu i les celebracions de Sant Joan (24 de juny), moment en què es considera que la planta arriba…