Hi ha formes que no només es veuen, sinó que es viuen. El cercle i l’espiral no són només geometries antigues: són mapes. Mapes d’una espiritualitat profunda, silenciosa, arrelada a la terra i a la repetició cíclica de la vida. Formen part de la pell de moltes cultures, però també del nostre cos, del…

  Amb el solstici d’estiu de fa uns dies hem celebrat l’inici oficial de l’estació més lluminosa i exuberant de l’any. Tanmateix, aquest moment de plenitud solar amaga una veritat subtil que les cultures antigues coneixien bé: quan la llum arriba al seu zenit, ja ha començat a retrocedir.   Pot semblar una contradicció. Com…

La cendra no és només el residu d’un foc apagat: és la memòria del que ha cremat, del que ha estat flama, del que ha il·luminat i escalfat. En les cultures tradicionals, la cendra no s’associa únicament a la fi, sinó a la transformació. Caminar sobre cendra és, per tant, una metàfora poderosa: indica la…

Hi ha veus que només es deixen sentir quan deixem de parlar.   I potser cap espai no exigeix més silenci interior que el bosc. No pas el silenci dels llavis, sinó aquell que s’enfonsa darrere els pensaments, que s’escampa per dins com una boira suau. Entrar en un bosc no és caminar entre arbres:…

En els camins de l’esperit, no sempre la urgència és encendre.   Sovint, allò més necessari és aturar-se. No per inacció, sinó per escoltar el silenci antic. Ens hem avesat a cercar llum com qui encén espelmes sense preguntar-se d’on ve la flama. Però la veritable claror no neix del desig de brillar, sinó del…