Camins Sagrats

On la natura parla i els mites bateguen

DARRERES ENTRADES

  • Àries – Foc – Impulsivitat – Coratge
  • Taure – Terra – Constància – Paciència
  • Bessons – Aire – Curiositat – Versatilitat
  • Cranc – Aigua – Sensibilitat – Protecció
  • Lleó – Foc – Orgull – Generositat
  • Verge – Terra – Perfecció – Càlcul
  • Balança – Aire – Diplomàcia – Encant
  • Escorpí – Aigua – Intensitat – Misteri
  • Sagitari – Foc – Aventura – Optimisme
  • Capricorn – Terra – Ambició – Lògica
  • Aquari – Aire – Originalitat – Llibertat
  • Peixos – Aigua – Empatia – Intuïció

L’estiu comença, però la llum retrocedeix

 

Amb el solstici d’estiu de fa uns dies hem celebrat l’inici oficial de l’estació més lluminosa i exuberant de l’any. Tanmateix, aquest moment de plenitud solar amaga una veritat subtil que les cultures antigues coneixien bé: quan la llum arriba al seu zenit, ja ha començat a retrocedir.

 

Pot semblar una contradicció. Com pot ser que l’estiu comenci i alhora la llum decreixi? La resposta és simple, però profunda: el calendari solar i el cicle vital no es basen en dates fixades, sinó en processos naturals. Amb el solstici, el Sol assoleix el punt més alt al cel i els dies comencen a escurçar-se, tot i que la calor i l’exuberància de la natura continuaran encara setmanes.

 

Les tradicions ancestrals entenien aquest joc de llum i ombra com una lliçó de saviesa. El cim mai és permanent. Tot és cicle. Tot és transitori. Els romans, amb la seva rigorosa observació dels astres, celebraven les calendes de juliol com el començament d’un declivi imperceptible. Els pobles cèltics, a través de Litha, honoraven tant la plenitud com el record que res dura per sempre.

 

Des d’una perspectiva simbòlica, aquest moment ens recorda que, sovint, és en el punt àlgid on ja germina la caiguda. Quan ens sentim plens, forts, lluminosos, també hem d’escoltar el batec subtil que ens adverteix: la plenitud no és estanca. La natura ens ho mostra: les espigues creixen, el bosc reverdeix, però la llum, inexorablement, comença a minvar.

 

Aquesta consciència no ha de ser motiu de temor, sinó de profunditat. Saber que tot culmina i tot retrocedeix ens prepara per viure amb més plenitud el present, sense l’arrogància de qui es creu al cim per sempre, ni la por de qui s’espanta del cicle.

 

Podem aprofitar aquest inici d’estiu per integrar rituals senzills que ens ajudin a connectar amb aquest ritme subtil:

 

  • Passejades lentes al capvespre, observant com la claror s’esvaeix.
  • Collir plantes d’estiu, com la berbena o el romaní, per assecar-les i guardar-les com a record de la llum.
  • Anotar en un quadern personal quines “llums” internes volem conservar i quines ja poden començar a minvar.

 

L’estiu comença, la natura esclata, el foc encara batega, però la llum, fidel al seu cicle, retrocedeix. I en aquest retrocés hi ha, també, una altra forma de saviesa.

 

Posted in

Escriu els teus pensaments